L’11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, una jornada destinada a reconèixer el paper fonamental de les dones en la ciència i fomentar la seva participació en camps que històricament han tingut menys representació femenina. Aquesta data, impulsada per les Nacions Unides, busca inspirar noves generacions de nenes i joves a seguir carreres científiques.
Avui, des de la Fundació, volem posar el focus en les dones que dediquen la seva vida a l’estudi i la conservació del mar. La investigació oceànica és essencial per comprendre el canvi climàtic, protegir la biodiversitat marina i garantir un futur sostenible per al planeta. Malgrat els avenços, les dones encara es troben amb desafiaments com la manca de reconeixement i la desigualtat d’oportunitats en el sector.
A continuació, destaquem la trajectòria de quatre científiques que han dedicat la seva carrera a la recerca marina:
Anna Mir – L’Anna va aprendre a navegar amb la família i al CMV de Barcelona, primer com a alumna i després com a monitora. Va estudiar enginyeria aeronàutica a la UPC de Terrassa, i després un màster en dinàmica de fluids computacional a Anglaterra. A la seva primera feina es va anar especialitzant en simulacions de fluids per al món naval. Els simuladors permeten provar diferents opcions de disseny de manera virtual, per optimitzar la forma de casc, quilles o timons. Va treballar per l’equip INEOS Britannia en l’última campanya de Copa Amèrica, ajudant els dissenyadors a provar virtualment dissenys de foils i timons que permetin velocitats màximes amb la cavitació sota control.
Maria Vila Costa – La Dra Maria és científica titular al Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) que pertany al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). El seu grup de recerca es dedica a estudiar transport i destí ambiental dels contaminants orgànics al medi marí, tant en zones costeres com en zones remotes com els grans girs oceànics als centres dels oceans com a zones polars com l’Àrtic i l’Antàrtida. Aquests contaminants son bioacumulatius en els organismes i tòxics i per tant son una amenaça per la salut dels oceans i els seus ecosistemes. La seva especialitat rau en determinar la persistència d’aquests contaminants, i el paper que juguen els microorganismes marins en la seva degradació.
Andrea Garcia Bravo – L’Andrea treballa a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC, Barcelona) i és una passionada de natura i el mar. El seu principal interès de recerca és el destí dels contaminants en el medi ambient amb un èmfasi especial en la biogeoquímica del mercuri en rius, llacs, estanys, zones humides, sòls i oceà. Més concretament, em concentro en els processos que controlen la concentració de metilmercuri al paisatge i la seva posterior bioamplificació a les xarxes tròfiques. Combino enfocaments ecosistèmics, experimentals, biogeoquímics, moleculars i “òmics” amb l’estudi de l’estructura de la xarxa tròfica per investigar els factors ambientals que controlen el cicle del Hg en el medi ambient i per determinar l’exposició humana a aquest contaminant.
Glòria Solà – La Glòria és Doctora en Enginyeria Elèctrica, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya als centres de Terrassa i Manresa, i gerent de Fulgura, empresa dedicada a adaptar dades de llamps per a empreses: alerta de tempestes, previsió i protecció contra els llamps, informes d’impacte de llamps, entre d’altres. Recentment, en la seva investigació sobre llocs on cauen llamps recurrentment, va trobar punts en vies marítimes on cauen llamps any rere any i a partir d’aquí va començar a investigant els llamps que cauen en embarcacions. Va col·laborar amb el Magenta STEM Clinic que es va dur a terme durant la Copa d’Amèrica de Barcelona per explicar el fenomen del llamp a la navegació.
Aquestes dones exemplifiquen la importància de la diversitat en la ciència i el valor de les seves aportacions en la protecció dels oceans. El Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència ens recorda que la igualtat d’oportunitats en la investigació és essencial per assolir una ciència més inclusiva i beneficiosa per a tothom.
